Pare-mare (Llum)

Dues funcions de l'ésser humà com a nucli de família.

            Dues funcions delimitades, diferents. L'un no podia, no devia, sense ser taxat amb un mot intencionat, fer el que pertocava a l'altre.

            Les generacions ja venien preparades per a acceptar el que els pertocava de desenvolupar.

            Des d'infants, els jocs, els vestits, colors, preferències, deures, no eren els mateixos. La cultura condicionava totalment les vides, els estímuls donaven altres resultats que no havien de traspassar.      

            Les emocions d'ella són prohibides per a ell. Les funcions de la llar els pertanyen, així com la cura del infants, de la casa, dels pares i malalts. La fidelitat, si no la compleix, ella és tan mal vista que s'ha d'allunyar de la llar, si sorgeix. És una deshonra per al cognom de la família.

            L'home ha de portar els diners a casa per nodrir la família i si no són prou ja s'encarregarà la dona de fer-los estirar perquè arribin. Ell surt de casa i es pot permetre llicències que accentuen la masculinitat. Ell s'ha de guanyar un cert prestigi per sentir-se important, sobretot en el camp laboral; un reconeixement; ha de ser fidel, treballador, callat... i també entre veïns, companys, amics. Se senten ufanosos si atrauen les mirades i els comentaris.

            Els més humils en tots els sentits, intenten passar desapercebuts.

            Els homes tenen més camp de moviments i estan a casa a l'hora dels àpats, per dormir... Estimen els seus fills però són pocs els que saben abraçar-los, acaronar-los, petonejar-los en àmbits exteriors. No poden tenir emocions.

            Són programes d'un temps i d'uns llocs.

            Als fills mascles se'ls va acostumant a anar a la feina del pare perquè hi aprenguin un ofici. No tots poden estudiar als pobles. A les ciutats hi ha més possibilitats. Per als del poble costa molts diners. Per a les filles, això d'estudiar passa a un segon pla, és millor que aprenguin a portar la casa, a cosir, a estudiar el més just perquè els doni cultureta, i puguin trobar un marit. A les ciutats hi ha més facilitats per obrir-se camí i trobar una feina. Les condicions varien a millor.

            La humanitat ha fet una llarga travessia i ha començat a despertar-se del llarg somni dels anys.

            Les funcions masculines-femenines s'estan barrejant. Tots poden desenvolupar les feines de l'altre. La societat ho accepta i hi surt guanyant. Tots se senten més lliures, estan creixent, són més emocionals, més aptes, més creatius, més cooperadors.

            Encara s'ha de recórrer un llarg camí.