No cal dir que això és pura fantasia, que mai no ha passat, encara que
podria ser que un dia em trobés en un destret semblant.
En aquell temps, quan feia de turista... Em trobava aleshores a São
Paulo. Una nit vaig decidir d’anar a sopar en un restaurant on també feien
espectacles típics del país. Per sopar, plats tradicionals acompanyats de
begudes exòtiques. Quan em vaig despertar estava brut de vòmits, tirat en un
racó d’un carreró mal il·luminat i m’havien furtat la cartera.
No sabia què fer, m’arrossegava sense saber cap on anava, quan una
llum llunyana fou la meva salvació. No tenia cap més opció, continuaria
endavant fins a trobar-me sa i estalvi.
Vaig treure’m la camisa i els pantalons fastigosos i en roba interior
vaig simular que anava a banyar-me i a veure la sortida del sol. D’aquesta
manera enginyosa vaig sortir-me’n bé del mal tràngol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada