El
mar regalima dels teus ulls
I
les onades llisquen per les teves galtes nues
Em
capbusso nua en les seves aigües
Blaves,
tèbies, transparents
Que
em traspassen i em fereixen
Vull
collir-les, eixugar-les, bressolar-les
Estendre-les
en un bosc de primavera
M'ofego
en la seva tremolor
Llunyana,
glaçada, indiferent com el no-res
Em
llisquen de les mans de tan ardents i fredes
I
tot és nit en la ferida oberta
Foscor
de pedra enmig de la tempesta
Solitud
enmig la solitud, silenci
El
mar regalima dels teus ulls
Llàgrimes
de sal i dol, ones amargues
No
són per mi
I
esdevinc roca esgarrapant amor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada