M'han dit que
triï una lletra i que després digui què en faria.
La
meva lletra escollida és la M. Sí, la EMA. Potser perquè és la inicial del meu
nom? No ho sé… Em penso que si em digués Ramira o Gertrudis o Filomena, no
m'agradarien gaire ni la erra, ni la ge ni la efa… M'agrada més la EMA, encara
que no sé ben bé perquè.
Potser
és perquè, abans de néixer, ja soM a la Matriu de la Mare; després MaMeM de les
seves MaMelles, o Metes, per dir-ho Més finet. Després MengeM tota Mena de
Menges i quan teniM set beveM Molt de MaM…!
Ara
deixeM que sigui ella, la EMA, qui s'expliqui ella soleta:
AMics
: No cal que jo sigui la inicial, per a ser Maca. I tinc forMa de Muntanya, amb
dues ciMeres.
El
Meu sentiMent Més íntiM és l'aMor, sí, l'aMor, l'estiMar aMb tota l'àniMa.
EM
trobareu al Matrimoni, al Marit i a la Muller, als aMants, als aMics, al Mar
Mediterrani, a la Mar Morta…
A
la Música, a la Melodia, als Madrigals, al Mes de Maig, Festes Majors, riMes…
Al
Marbre, a les Maragdes, a les Margarides…
A
la Mel, al Massapà, Malvasia, Most, Mannà, Mastegar, Menjar, eMpassar…
Mestres,
Metges, Monjos, Monges, Moral, Misteri, MeMòria, Melancolia…
Mandra,
dorMir, Mantes, Mantell, saMarretes…
Matí,
Matinada, firMaMent, LluM, caMí, oMbres…
Muntanya,
Montseny, Montserrat, Maria, Mercè, IMMaculada, Margarida, ReMei,
CarMe…
Mil,
Milers, Milions… GraMàtica, aritMèrica, MateMàtiques…
TaMbé
hi ha la Mort, però si no MoríssiM Mai… Quina Molèstia, el Món tan Malalt, aMb
gerMans, faMiliars, aMics…
I
quin Mal, les arMes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada