Sóc una persona que dubta, que dubta contínuament. Vaja, allò que en català
en diem ser un cagadubtes.
També m’agrada viatjar,
fer turisme, i sempre la lletra O va amb mi a tot arreu:
En tren O en avió?,
mitjançant una agència de viatges O per lliure?, si ho faig a través d’una agència
no haig de preocupar-me de res: cercar els bitllets de transport, reservar
hotels, excursions, sopars especials, visites culturals, etc. Només haig de
saber a on vull anar.
Difícil opció: vull
conèixer millor Catalunya O la resta de la península Ibèrica? O bé sortir per
Europa? L’Europa del nord: Suècia, Noruega, Dinamarca, Holanda, Finlàndia, Anglaterra,
Escòcia? O bé la càlida Europa del sud? França, Itàlia, Illes Gregues, Sicília,
Nàpols. La Veleta, Marroc?
En vaixell O en avió? En cotxe O en tren?
Mar O muntanya?
Quin tipus de viatge:
cultural O de lleure, O bé de salut? Un balneari d’aigües mineromedicinals amb spa
i cuina vegetariana? O cuina tradicional? O bé turisme rural, de casa de pagès,
O estar-me en un monestir fent un retir espiritual?
A l’estiu O bé al
hivern?
De vegades de tant pensar
i dubtar em passa que quan decideixo on vull anar penso: sola O acompanyada?
companyia femenina O masculina?; si decideixo femenina, amiga O familiar?, si
masculina: company de feina O aquell caixer del supermercat que em cau tan bé i
sembla que li agrado?
De tota manera tinc molt
de temps per endavant per anar-hi rumiant, de fet estem al febrer i aquest
possible viatge, si el faig O no, serà pel mes d’agost.
Apa a rumiar, O ja hi
pensaré més endavant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada