 |
| Mormola la font
Records d’infantesa
Gronxats pel temps |
Ni besa els prats arrecerats de les muntanyes
No juga amb les pedres del camí
És captiva de les tenebres en una nit eterna
Potser com nosaltres
La meva font amagada en un xamfrà de la ciutat
Tan petita i anònima que no té ni nom
Ah, sí, la del Pla de la Boqueria, en diuen
La Font, la meva Font, la nostra Font
D’aigües fresques on, de la mà del pare,
Anàvem a l’estiu a buscar aigua
Agafades a les anses dels cubells
Que fresca i dolça la trobàvem!
Amb gust de pare
La Font, la meva Font, la nostra Font
Que amaga els records de la nostra infantesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada