dilluns, 28 d’abril de 2014

Els arbres gegants (Antònia García)

A prop de la serra de Llancers i del Puigsacalm hi ha un indret on, a la primavera, la verdor dels arbres us embolcalla. El sol dibuixa transparències entre les fulles tendres dels faigs. Els camins són encatifats de fullaraca fosca i en el sotabosc trobeu grèvols, falgueres, de tant en tant algun clap de violetes... Sentiu a dins vostre la puixança de la vida que es desperta i la joia d'assaborir-la us fa delitós el camí.
A l'estiu, els faigs, en plena ufana i carregats de fruits, mostren una imatge d'exuberància que aclapara. I quan la boira els fa mig invisibles, gairebé pressentiu els follets que s'amaguen darrere de les soques i us sembla veure les fades que dansen arran del rierol on viu la salamandra.
A la tardor, la fageda es torna primer de color d'or i, després, de color de coure. És el moment màgic de l'explosió cromàtica. Amb prou feines podeu retenir als ulls l'esclat dels colors tardorals. Com si hi hagués un incendi, cada fulla és una flama que us aviva els sentits. Més tard, la fageda es despulla de les fulles i forma a terra una tofa vermellosa que desprèn una aroma d'humitat i plantes seques alhora. Les vostres passes remouen les fulles, zas... zas..., i provoquen fresses rítmiques, com una cançó. Els faigs, amb els troncs grisos gairebé nus, escolten el so del vostre diàleg amb el camí.
Aquests arbres, quan comença el temps del fred i ja no els queda cap fulla, us encomanen un sentiment de melangia i noteu a la pell l'alè dels éssers que ja no són d'aquest món. Sentiu que la sang se us aquieta a dins de les venes com la saba s'alenteix a dins de l'escorça. I quan la neu de l'hivern els vesteix de blanc, semblen fantasmes que alcen els immensos braços cap al cel.
Per una sèrie de circumstàncies, els faigs no van ser tallats per aprofitar-ne la fusta quan hauria estat el temps habitual de fer-ho. Per això van anar creixent durant més de dos-cents cinquanta anys i molts d'ells van assolir una alçada d'uns quaranta metres, amb troncs de més d'un metre de diàmetre.
Aquest lloc meravellós és el bosc de la Grevolosa, situat a l'indret de l'ermita de Sant Nazari. S'hi pot anar des de Sant Pere de Torelló i des de Joanetes. Si no hi heu estat mai, aneu-hi. Els faigs, veritables gegants de la naturalesa, us acolliran i us faran sentir que formeu part d'aquest món vegetal. Per unes hores, respireu amb ells. Feu que el vostre cor bategui com el seu. Flaireu la seva olor. Abraceu-los. Ells ja hi eren abans que nasquéssiu i continuaran vius després de la vostra mort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada