Un estat s'ha d'organitzar i s'ha d'administrar i està molt bé que això requereixi ciència i art. Els antics grecs en sabien molt, d'aquestes coses. Les polis i les civitas que van crear ho demostren a bastament.
Per curiositat, miro uns quants diaris d'aquests últims dies que tinc a casa. Vull veure quines altres paraules acompanyen la paraula “política”.
N'hi ha una que surt força sovint: presos. Presos polítics. Justícia política. Responsables polítics. Política ultraconservadora. Tots els polítics són iguals. Raons polítiques. Els grans grups polítics. Polèmica política. Partits polítics. Tomba política. Arguments polítics. Cinisme polític. Alguns polítics. Polítiques d'habitatge.
Podria buscar per les pàgines de més diaris endarrerits però no cal. El ventall de paraules pot ser molt ample. N'afegeixo algunes més que em venen al cap: política monetària, política territorial, política educativa, política de supervivència...
Hi ha una altra definició: Dit del parent sobrevingut per matrimoni. Fill polític, mare política, cosí polític. O sigui, el sogre i la sogra, el gendre i la nora o jove, són parents polítics, i a més, tots els altres components de la família de la persona sobrevinguda. Són un munt de gent, oi? I cal ciència i art, per tenir una bona relació amb tots ells. Si més no, amb els principals: sogres, gendres i nores. Perquè de la bona política que s'apliqui al tracte entre aquests familiars depèn la tranquil·litat i el benestar emocional a les llars.
Una llar és una ciutat en petit, un estat en petit. La bona o mala convivència, la bona o mala administració d'una casa, es poden aplicar a una nació. Cal que hi hagi bons polítics que actuïn amb una política adequada, que sàpiguen encarrilar bé la gran família que és un país. Amb ciència i amb art.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada