Aquest és un viatge en el passat. Eren els Nadals
del 1989. Aleshores teníem el costum de viatjar i ho fèiem de dos a tres cops a
l’any. Era la dèria del meu marit, A.C.S. Per costum, sortíem de Barcelona el
27, després de Sant Esteve, i tornàvem passat els Reis.
El vol va sortir de l’aeroport
del Prat direcció a Hèlsinki, capital de Finlàndia, a on agafàrem un altre que
ens duria a Romaniemi, capital de la Lapònia Finlandesa, situada en el Cercle
Polar Àrtic, també ciutat natal del Pare Noel.
Només aterrar unes
persones mostrant els nostres noms escrits en un cartell ens reclamaren per
dur-nos a l’hotel. La sorpresa va ésser que, abans, ens dugueren a una mena de
magatzem on deixant els nostres equipatges, ens indicaren que ens havien de
canviar de roba. Els vestits, adients per anar a la neu, de color vermell, com
una mena de “granota” embuatats, complementats de mitjons gruixuts, guants,
bufandes i botes adequades.
Penseu que d’això fa 26
anys quan el turisme encara no estava ben implantat, i allò eren les beceroles
del que avui és un reclam turístic a tot el món. Aleshores tenia l’aspecte d’un
magatzem mal endreçat.
Allà mateix va començar
la nostra aventura, a fora ens esperaven motos de neu que ens durien a fer un
recorregut pels llacs gelats d’una durada de dues hores. Finalitzada la qual
vàrem recuperar els nostres vestits i ens dugueren a l’hotel.
En dies successius
visitaríem un poblat Sami. Els sami són l’únic poble indígena que existeix a
Europa. Viuen de la ramaderia dels rens i els seus vestits són molt acolorits,
vistosos i d’un gran valor estètic.
Un altre dia, després de
fer un recorregut amb trineu arrossegats per rens, a l’hora de dinar, ens van
portar a un restaurant enmig del no rés, que tenia la forma d’un “tipi” gegant,
a prendre menjar típic a base de carn de ren. El “tipi” és una construcció
circular, els seients de les taules arrapats a la paret deixaven un espai molt
ampli al mig.
També vàrem anar a
visitar els dominis del Pare Noël abans que es convertís en el reclam turístic
actual. Llavors, consistia en un magatzem-tenda molt gran decorat de colors
verds i vermells, com si fos una casa finlandesa, abillada per les festes de
Nadal, on venien objectes d’artesania, la majoria tallats en fusta o banya de
ren. Actualment, vist per Internet, s’ha convertit en un Sta. Claus Village al
més pur estil nord-americà, tipus Hollywood.
L’entrada del nou any la
vàrem celebrar a l’hotel mateix. En acabar de sopar, ens vam haver de canviar
de roba posar l’abric, ja que sortiríem al exterior, on unes grans fogueres
il·luminaven la nit. Així ho tenen per costum, celebrant cerimònies ancestrals
que consisteixen en dibuixar-se marques al front amb les cendres del foc que
han fet damunt la neu. També fonen plom i passant d’un en un llencen una petita
porció sobre la neu i de la figura resultant et diuen la sort per l’any nou.
Tot plegat, va resultar màgic. La nit, el foc, les estrelles...
Feia molt de temps que
no hi pensava en aquest viatge. Gairebé el tenia oblidat, però ara que el
rememoro, em sembla sentir sobre el rostre l’aire fresc i tallant d’aquelles
contrades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada