dilluns, 27 de gener de 2020

"Les mil i una nits" (Montserrat Fortuny)

Ja he dit altres vegades que el primer llibre que em van portar els Reis va ser El cielo, de Comas Solà, perquè m'agradava molt l'astronomia, des de ben petita. Bé, doncs, el segon va ser Las mil y una noches, en castellà, perquè eren els anys quaranta i ja sabeu...
No era el veritable, no. Era una edició per a infants i ni hi figurava la Scherezade, ni el rei, ni res, començava per un conte i acabava en un altre. Exactament:
Aladino o la lámpara maravillosa
La maravillosa historia del hada Pari Banu y los dos perros negros.
La montaña de Iman
Simbad el marino (en 9 capítols) i
Soñar despierto.
Això sí, tot el llibre és ple de bonics dibuixos de colors, que jo, amb molta il·lusió i força traça, anava copiant, perquè ja m'agradava tant dibuixar com llegir. L'edició és de Saturnino Calleja.
Van passar els anys i ja, als meus catorze, potser, els Reis me'n van portar un altre, de Las mil y una noches, de l'editorial Ramon Sopena, i és molt més gruixut que el primer i comença amb la introducció verdadera:
Els dos germans, prínceps dels Saràmides, sobirants de Pèrsia, Soharian i Schezenan. La història del gran, que descobreix la infidelitat de la seva dona, la mata i cada vegada que es torna a casar, fa matar la dona a la matinada. I també fa descobrir al seu germà que, a ell, també l'enganya l'esposa. Fins que, un dia, una noia molt bona i molt bonica, filla del gran visir, la Scherezade, va convèncer el seu pare que la casés amb el soldà.
La primera nit, ja a l'albada, acompanyada de la seva germana petita, la Dinarza, va començar a narrar contes al soldà, tan bonics i interessants que no la va fer matar, per a poder seguir escoltant-los.
I així van passar mil i una nits, fins que va acabar el seu repertori i es va presentar al seu marit, acompanyada dels seus tres fillets, que havia tingut durant aquest espai de temps, un de tres anys, l'altre de dos i el tercer, de pocs mesos; i el soldà, en veure el valor de la seva esposa, no la va fer matar i van continuar, tots ben feliços.
Aquest segon, també, té magnífics dibuixos en blanc i negre davant de cada començament de conte, ben adequats i, de tant en tant, n'hi ha de pàgina sencera, de colors i molt originals.
Són 65 contes, molts de molt coneguts, com ara Simbad el marino, La historia de Aladino o la lámpara naravillosa, Alí-Babá y los cuarenta ladrones... I molts més molt interessants, però no n'hi ha cap que no es pugui explicar als nens i nenes, cosa que passa al tercer, que també tinc, aquest ja comprat quan jo ja era molt gran i que consta de tres volums, de l’Editorial Vergara. Aquests tres exemplars es podrien dividir en diversos temes i diferents orígens, com ara: "Indis, Perses, Musulmans, Iraquians" i en diferents estils, com "contes meravellosos, novel·les de cavalleria, de fons amorós, picaresc, de viatges, marítims, de llegendes, contes didàctics, contes humorístics, d'anècdotes..."
Té preciosos dibuixos, en colors i de pàgina sencera, i no es pot comparar als dos altres anteriors que us he explicat perquè és, veritablement, meravellós.
Ara fa molt de temps que no l'he llegit i potser ho tornaré a fer i tornaré a gaudir de la lectura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada