El riu no té espera,
no s'espera per a res,
ell tira endavant,
sempre tira avall.
És així com és.
De vegades s'uneix
amb un altre de més gran
que també va cap a la vall,
per acabar-se al gran mar.
Tot ho arrossega,
tot s'ho endú
perquè té més força,
més que ningú.
Té els seus rabeigs,
té els seus sallents,
reflecteix la lluna
i els astres també.
Riu, riuet que m'apassiones
amb tes aigües transparents,
quan no et veig encara et miro
amb els ulls del pensament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada