dilluns, 18 de febrer de 2019

Indis d'Amèrica del Nord (Antònia García)


En voler considerar les cultures dels indis d'Amèrica del Nord, m'adono que no en tinc gaire informació. D'entrada, és un país molt extens i variat: Canadà, Estats Units, Mèxic... Anomenem “indis” el poblament autòcton que encara queda, del que hi havia quan es van produir les grans invasions dels europeus i també de gent d'altres llocs. En uns territoris tan grans, les diferències humanes per força han de ser moltes. Des dels habitants de la zona àrtica, de la taigà, de la zona dels grans llacs, fins a les terres caloroses del sud, passant per les muntanyes i les praderies del centre.
    No m'atreveixo a destacar els valors de les cultures de tants pobles diferents, així de forma global, perquè cada grup humà té característiques pròpies, a causa de les diferències geogràfiques, polítiques, etc. I em caldria conèixer, si més no, algunes de les principals formes de vida d'aquests grups. I cal considerar els resultats de les conquestes dutes a terme des del famós descobriment del Nou Món. El mestissatge n'ha estat un de ben important.
    Ara ens trobem que en segons quins llocs hi ha més població de descendents dels anomenats conqueridors, invasors de la major part dels territoris, amb aportacions de gent de l'Àsia i de l'Àfrica, que no pas dels indis, als quals han arraconat en reserves, després que amb guerres i malalties haguessin provocat un descens impactant de la població. Parlar de la població i les cultures actuals, doncs, és parlar dels néts i rebesnéts dels colonitzadors, que van aportar les cultures d'origen i les van implantar, amb influències de tota mena de població sobrevinguda. I de les cultures dels indis de les reserves, ben poca cosa en deu quedar a hores d'ara.
    Pel que fa als valors d'aquestes cultures, trobo que, en tractar de Mèxic, hem de pensar com n'havien estat, d'importants, les antigues civilitzacions dels maies i, després, dels asteques. Ho sabem per les ruïnes que han quedat com a testimonis. Quant a les ciències, l'astronomia i les matemàtiques, per exemple, també estaven molt avançades. Cal pensar en els calendaris tan precisos i amb la troballa del número “0”, quan a Europa encara no es feia servir. Després d'haver massacrat tants natius i d'haver destruït tants còdexs i tants testimonis d'aquelles civilitzacions, encara es va poder recopilar una sèrie d'escrits sobre l'organització política i tributària, de gran interès.
    Altres tribus d'indis del que ara són els Estats Units, com ara els anasazi, els navaho, els siuox, no havien arribat a aquest grau de coneixements. Molts eren nòmades, caçadors i recol·lectors. Seguien els ramats de bisons i vivien en tendes desmuntables anomenades “tipis”. Es podria destacar el gran respecte que tenien per la natura. Calia evitar qualsevol mal als boscos, als rius, als animals... S'havia de viure en harmonia amb la naturalesa. Creien en el Gran Manitu o Gran Esperit, deïtat que ha creat totes les coses i que ha donat la vida a tots els éssers. També creien que cada persona, animal o cosa, tenia un esperit protector que l'acompanyava.
    Més cap al nord, hi ha els indis de les anomenades Primeres Nacions. La regió dels Grans Llacs, el Canadà, Alaska, són territoris dels iroquesos, dels haida i dels inuits. Molts d'ells viuen en reserves, com a tots els altres territoris. Però ja des del segle passat, i abans i tot, els indis, sobretot els del Canadà, s'han esforçat perquè els fossin reconeguts els seus drets i els seus costums, a través d'entitats com la Confederació de Nacions Índies i d'altres. La tenacitat que demostren és digna d'admiració.
    Moltes de les tribus d’Amèrica del Nord, encara que tenen tota la influència dels seus, diguem-ne, colonitzadors, no han perdut moltes de les coses que són essencials per a elles. Costums i religió. I així poden conviure creences noves amb creences ancestrals. Encara en llocs de la costa del Pacífic es poden veure els tòtems, troncs de fusta tallats en forma de figures d'animals, un animal damunt de l'altre, pintats de colors vius. Representen éssers sobrenaturals, emblemes de la tribu, o també d'un individu en concret. Expressen una relació simbòlica entre la natura i l'home. És com un esperit tutelar, com si fos la representació dels avantpassats que protegeixen la tribu. Les figures tallades d'animals són també significatives. Les virtuts d'aquests animals poden passar als seus protegits. Cada persona, espiritualment, té el seu tòtem i al mateix temps, l'animal totèmic és protegit per l'individu o per la mateixa tribu.
    Pot ser que sigui només un atractiu turístic, un reclam per als visitants, però m'agrada creure que alguna mica d'aquestes creences podria ser veritat. I aquí tinc un dubte: quin animal seria el meu tòtem? Un cérvol? Un esquirol? Una àguila?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada