Aquest número és molt especial, molt original, sobretot per a les
religions.
Un dels meus records de la
infantesa, als meus tres anys, a punt de complir els quatre, perquè vaig néixer
al febrer, és l’arribada dels Reis d'Orient al balcó de casa. Els pares havien
preparat una cuineta que no li faltava cap detall, amb tota la il·lusió, i jo,
en sortir al balcó, vaig córrer a agafar un nino: “Un nino, un nino...!” i ni
vaig veure la cuineta...
(Després, sí, hi vaig jugar
molt...)
El tres Reis, el blanc, el
ros i el negre, Melcior, Gaspar i Baltasar, amb els tres regals que van portar
al nen Jesús, or, encens i mirra.
Or, com a rei, encens com a
déu i mirra com a home.
Una de les cartes que el meu
pare ens va escriure a la mare i a mi, des del front de guerra, que va ser
l'única que ens va arribar i que la mare va guardar sempre amb molt d’afecte,
deia, entre altres coses: “Aquesta situació no durarà gaire, la guerra
s’acabarà aviat i podrem estar, altra vegada, tots tres junts, com tres
reiets...”
De seguida d’haver acabat la
guerra, altra vegada a Barcelona, vaig anar a l’escola més bona de Gràcia,
perquè la directora era amiga de la tieta Margarita i es deia Colegio de la
Santísima Trinidad. No cal dir que de seguida les mestres ens van explicar que
la Santíssima Trinitat són tres persones, Pare, Fill i Esperit Sant i, a les
tardes, a l’hora de fer labors, la mare de la directora, donya Amàlia, ens feia
resar “trisagios”, o sia, tres parenostres, tres avemaries i tres glòries i
totes teníem ganes que s’acabessin.
A l'hinduisme també tenen
tres déus: Brahma, Vixnu i Shiva, que porta el trident, que representa
voluntat, activitat i coneixement.
També tenen “el tercer ull”,
que ho veu tot.
Les tres Parques romanes, que
presidien el destí dels homes, des del naixement a la mort.
El triangle de Pitàgores.
Els egipcis feien les
piràmides amb tres cares, copiant el triangle.
“Tres” és el gran misteri:
saviesa, consciència i poder.
El tres és el bon nombre,
però encara millor si són tres tresos, el 333.
I el 616 (6+1+6=13), que és
el de la mala sort.
Les tres bruixes. Els tres
mosqueters. Els tres porquets, aquells que vaig dibuixar als meus tres anys, al
pati de casa.
Les tres creus del Parc
Güell.
Les tres Gràcies.
Les tres dimensions.
El Pi de les Tres Branques...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada