Sardanes (Montserrat Fortuny)

Per a fer els deures d’aquesta setmana he de parlar de “L’evolució de la sardana”. No la conec. He de buscar l'explicació a Internet. L’hauré de copiar i no m’agrada i serà, com totes les còpies, paraules fredes, sense ànima... De manera que no la faig. Hauré d’acontentar-me, per a poder escriure una pàgina, a comentar alguna sardana molt coneguda. Ho faig...? Els companys del taller m’ho perdonaran, oi?

    La meva mare era de Sant Feliu de Guíxols, igual que el compositor de sardanes Juli Garreta, que era fill d’un rellotger, i ella i les seves germanes i amigues anaven d’amagat a veure’l com arranjava rellotges i es deien entre elles: “Sempre amb els rellotges... Quan s’inventa les sardanes...?” I la més espavilada deia: “Els artistes treballen de nit...!”

    Ara, la sardana Juny, una de les millors seves, és l’himne oficial de Sant Feliu i, cada dia, a les dotze del migdia, des de la torre del rellotge de l’Ajuntament, sonen les primeres notes de la sardana.

    Moltes vegades hi passo expressament, en aquella hora, quan torno de la platja, per a sentir-les i és molt emotiu. I veus la gent que passa, que va fent la seva, sense parar-hi esment. Tot és el costum...

    Les meves sardanes preferides són, a més de Juny, Les monges, L’Empordà, Per tu ploro, La santa espina, El saltiró de la cardina, Llevantina... A més de la música, la lletra de totes elles també és preciosa. 

    En posaré només una, la de la sardana més prohibida:

LA SANTA ESPINA

Som i serem gent catalana

tant si es vol com si no es vol,

que no hi ha terra més ufana

sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primavera

i tot cantava al seu pas

canta la terra encara entera

i canta que cantaràs.

Canta l’ocell, el riu, la planta,

canta la lluna i el sol,

tot treballant la dona canta

i canta al peu del bressol.

I canta dintre de la terra​

el passat ja mai passat

i jorns i nits, de serra en serra,

com tot canta al Montserrat.

Som i serem gent catalana

tant si es vol com si no es vol,

que no hi ha terra més ufana

sota la capa del sol.

Lletra: Àngel Guimerà

Música: Enric Morera