Henry Thoreau (Montserrat Fortuny)

Henry David Thoreau, nascut i mort a Concord, Massachusetts, 1817-1862.

    Escriptor i naturalista nord-americà, un dels més originals del grup dels transcendentalistes ianquis.

    Absorbit des de la infantesa per l’estudi de la natura, va passar llargues temporades en constant contacte amb ella i a partir del 1845 va viure durant dos anys al bosc, en una cabana construïda per ell mateix.

    Allà va escriure un diari, publicat el 1854 amb el títol de Walden; or Life in the Woods, obra clàssica de la literatura nord-americana. En aquesta obra, com en les següents, va exposar la seva filosofia de l’individualisme, sobre el dret dels homes a impugnar els convencionalismes socials.

    Escrivia tal com pensava, amb una prosa aspra i de gran puresa i estil senzill.

    Altres obres seves van ser publicades després de la seva mort.

    Una de les seves frases més importants per a mi, és aquesta: “Sota un Govern que empresona injustament, el lloc escaient per a una persona justa és la presó.”

    Aquesta frase em recorda els fets, a Catalunya, dels empresonaments dels nostres polítics actuals, dels exilis del President i d’altres membres. I, també, al segle xx, l'afusellament del nostre President Lluís Companys, que va ser un veritable assassinat, per la injustícia, l’odi i la venjança que va comportar.

    D’aquest fet, quan hi penso, no em puc treure del cap la poesia de Ventura Gasol, de l’octubre del 1947:

No digueu que ell és mort –no mor l’alosa,

ni el gra de blat, ni el roserer florit–,

digueu només que el President reposa

entre els braços materns, amorosit.

No digueu que ell és mort –la mort és cosa

dels homes sense arrel a l’infinit–,

digueu només que té la boca closa

i la cançó de l’herba sobre el pit.

No digueu que ell és mort –la Mort seria

perdre's en el no-res i, aquell que un dia

acaronà la pàtria amb el peu nu

i es fa pols amb la terra que l’aferra,

no podem dir que és mort–, ell s’ha fet terra

i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu...