dilluns, 14 d’octubre de 2019

Alguna experiència d'aquest estiu...? (Montserrat Fortuny)

No, no tinc cap experiència important d'aquest estiu. Tot és normalet, així, en diminutiu. Fa dos anys que sí, que vaig estar a punt d'ofegar-me al mar...! Peró aquest, res de nou.
Uns pocs dies d'agost va venir una cosina, la Montserrat, l'única que em queda de part de pare, que abans érem dotze cosins i cosines. Va venir només una setmana.
No vaig poder ensenyar-li tots els racons bonics de Sant Feliu, que n'hi ha molts, perquè no volia o no podia cansar-se, no volia caminar gaire estona i, és clar, caminant poc no pots anar gaire lluny i, a prop, només tens la platja, la Porta Ferrada, la Rambla, el mercat...
Jo anava igualment a la platja cada matí, ben aviat, i ella es llevava més tard i s'asseia vora el mar, esmorzava en algún baret i esperava que jo tornés. Jo m'hauria avorrit, però ella deia que s'ho passava tan bé.
Això sí, la vaig portar a veure els quadres de Sorolla, que enguany es poden veure al Museu del Monestir i que jo ja havia vist al juliol i val ben bé la pena.
Després, al setembre, va venir una amiga que té un any més que jo, la Montserrat Safont, que vàrem treballar plegades quasi cinquanta anys i que s'ha passat la vida cuidant malalts i, ara, a finals de maig, va morir l'amiga que vivia amb ella, que estava malalta, i s'ha quedat sola i lliure després de no sé quants anys, primer amb els pares, oncles i ties, amb l'Emília després i, per últim, amb aquesta, la Carmina.
Aquesta sí que venia a la platja i es banyava amb mi la mar de bé, nadava una mica, com jo.
Després, a la tarda, sí que cada dia vaig poder portar la Montserrat a un lloc bonic, als afores de la ciutat i, al final, es quedava molt cansada, però valenta i entusiasmada pels llocs tan bonics que veia. També va veure les famoses pintures de Sorolla i de Picasso i li van agradar molt les del primer i gens les d'aquest últim, igual que a mi, que no m'agraden gens.
Un dels dies que vaig estar sola, vàrem anar cinc amigues del poble a Tossa de Mar. Cada any hi anàvem en barca, anar i tornar, però enguany no ens anava bé perquè s'hi estava molt poques hores i vàrem anar-hi amb la Sarfa. Amb una hora s'hi arriba, igual que per mar, i resulta molt més barat. Un cop allà vàrem trobar la platja tan plena de gent que no ens vàrem banyar. Vàrem dinar en un restaurant ja conegut de cada any, on es menja molt bé i totes sis vàrem quedar satisfetes.
Després, a finals de setembre, vàrem anar a Sant Pol - s'Agaró amb la Mondela, l'autobús de Sant Feliu que té aquest nom perquè l'amo té dues filles, la Montserrat i l'Adela: "Mondela", i ens vàrem banyar a la Caleta, que queda més recollida que la gran platja i l'aigua és neta i transparent i la sorra, fina i daurada. Vàrem dinar en un restaurant que es diu Voramar, que també ens coneixen de cada estiu i també s'hi menja molt bé.
Aquesta vegada només vam ser quatre.
Ara ja sóc a Barcelona, però la setmana vinent hi tornaré perquè el dia 12, dissabte, hi ha una trobada a dalt de l'ermita de Sant Elm, posen moltes taules a l'esplanada i es fa una arrossada, es ballen sardanes, etc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada