dilluns, 29 d’abril de 2019

El número auri (Montserrat Fortuny)


Una vegada hi havia un faraó de l'Egipte que es deia Userkanefer, perquè era molt guapo (nefer vol dir guapo o guapa), d'uns 4.000 anys abans de Crist, molt poderós, guanyador de moltes batalles, molt ric i prepotent.
    Va sentir parlar d'un savi grec, Dasoerelles, i el va fer venir de Grècia per a encarregar-li la construcció d'una piràmide molt especial, que li servís de palau i de tomba.
    El que tenia d'especial aquesta piràmide era que, en la seva construcció, s'hi havia utilitzat el número auri. Què era aquest número? No us ho sabria explicar. Jo, igual que el faraó, ho sé, ho comprenc, però no us ho sé explicar. Només diré que, quan l'arquitecte i el sobirà es van posar d'acord, Userkanefer va quedar molt content, molt satisfet. Allò era el que havia anat buscant tota la vida i, al final, ho havia trobat i ho faria servir per a la construcció del seu palau-tomba, en forma de piràmide.
    Userkanefer es va casar amb una dona molt guapa, per això li deien Nefer-Nefer-Nefer, perquè, en veure-la, tothom havia de cridar, com a mínim tres vegades, "guapa, guapa, guapa."
    No era princesa, però de seguida es va convertir en la dona més altiva del món i, per a ella, el faraó era ben poca cosa. No era ni el més alt, ni el més fort, ni el més atractiu. I quan ella veia un militar, o un soldat, o un cortesà, si li agradava, ai d'ell si no anava al dormitori reial quan ella li ho manava. (El faraó no hi anava cada nit, només quan li semblava i sempre es feia anunciar abans.)
   La piràmide anava creixent, gràcies als milers d'esclaus i treballadors i enginyers que hi treballaven. Seria la més gran, la més bonica, la més esplèndida de totes.
     L'interior era com un palau, amb les habitacions grans i boniques i còmodes, ben il·luminades per grans finestrals que s'obrien i es tancaven amb mecanismes secrets.
    Un dia el faraó va anar de cacera i ja no va tornar. El lleó havia estat més ràpid que ell i que els seus acompanyants, i va acabar amb la seva vida.
    La seva esposa es va convertir en la reina i, de seguida, va esdevenir la manaire i tothom la va obeir.
    Va preparar l'enterrament a l' interior de la piràmide, tal com el faraó havia deixat escrit, i van ser uns quants dies de cerimònies i ritus, al final dels quals es va dipositar el cadàver d'Userkanefer en la cambra secreta a l'interior, el lloc més ocult, celat, dissimulat, cavernós, tenebrós...
    En pondre's el sol, la reina va fer marxar tothom i es va quedar sola, contemplant les joies que havien dipositat a l'antecambra de la tomba: corones d'or i diamants, diademes, collarets de perles i de pedres precioses, braçalets, arracades, monedes d'or i de plata.
    Quan anava a sortir es va trobar que totes les portes i finestres estaven tancades i, per més que va cridar i xisclar, totes les portes van continuar tancades i, de mica en mica, l'aire respirable va anar desapareixent.
    Tot estava calculat, tot estava preparat: el faraó mort, la piràmide tancada, sense oxigen, tot gràcies al número auri meravellós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada