dilluns, 11 de març de 2019

Madrid (Montserrat Fortuny)


Fa molts anys que no he estat a Madrid. La primera vegada hi vaig anar amb dues amigues del despatx i una de Portugalete, amiga d'elles i que també ho va ser meva. Vàrem estar en una pensió, a Madrid, i des d'allà vàrem anar a d'altres ciutats, com Burgos, Salamanca, Sòria.
    La segona vegada hi vaig anar amb els meus pares i també vàrem visitar altres ciutats, com ara Cuenca (o Conca, si volem catalanitzar el nom). Recordo que amb l'autocar venien una dotzena d'italians i la guia que portàvem no sabia ni una lletra en italià i jo els vaig fer d'intèrpret, explicant-los amb el meu poc italià el que la guia ens explicava, en castellà.
    En les dues vegades no vaig quedar gens enamorada de Madrid, carrers, avingudes, la Castellana famosa, jardins, estàtues. Potser la il·luminació dels carrers, a la nit, era millor que no pas la de Barcelona, però para de comptar.
    No tenen ni Barri Gòtic com nosaltres, ni l'Eixample, com el nostre, amb tants palaus i palauets, com el Palau de la Música, la Pedrera, la casa Batlló, la casa Calvet, etc. També tenim el monument a Colom, molt més imponent que el seu; el de Verdaguer, el del Dr. Robert, etc., l'Hospital de Sant Pau..., la Sagrada Família...!
    Tenen un riu, el Manzanares, que no es pot comparar amb el Sena, a París, el Tiber, a Roma, l'Arno, a Florència, el Tàmesi, a Londres, el Volga, a Moscou...!
    Tampoc no tenen ni un Montjuïc ni un Tibidabo.
    Només dues coses em van agradar de debò: el Parc del Buen Retiro, que en diuen El Retiro , amb els jardins, amb molts d'arbres i moltes flors; el petit llac, on vàrem passejar en barca, totes quatre. Dues de les meves companyes portaven els rems i la basca i jo anàvem ben repapades. No és que m'agradés més que el nostre petit llac de la Ciutadella, no, però també és molt bonic. I el nostre monument de la Cascada és millor que el seu de la Font Egípcia.
    L'altre lloc que em va agradar molt va ser el Museu del Prado, no l'edifici, sinó el contingut.
   És una exposició preciosa, amb quadres dels millors pintors del món, sobre tot espanyols i italians. També n'hi ha un del nostre Marià Fortuny, no podia faltar, un jardí de casa seva, a Roma, preciós.
    Recordo la visita amb els companys d'autocar italians i que una de les signorine, no gaire jove, em va assenyalar la Maja Desnuda, de Goya, i em va dir que era molt lletja (en italià, brutta).
    Jo li vaig respondre que era lletja de cara però bonica de cos "brutta di rostro ma bella di corpo", i em va dir que ella mateixa tenia el cos més bonic que la del quadre. Vaja, que no la vaig voler contradir perquè no me'l va l'ensenyar pas, el seu cos, ni ganes.
   En fi, vaig quedar enamorada de molts pintors espanyols, que ja coneixia per fotos i reproduccions dels seus quadres i que, al natural, són molt més bonics encara.
    Al natural són, a més, emotius, com ara el de l'afusellament dels patriotes espanyols pels soldats francesos, el Dos de Maig.
    Vaig quedar ben encisada, doncs, de Goya, de Murillo, de Velázquez, a més de Miquel Àngel, Rafael i els italians que també coneixia bé.
    En fi, per a mi, “De Madrid al cielo” només ho va ser pel Museu, perquè he visitat moltes altres ciutats que m'han agradat molt més que Madrid, per exemple: París, Londres, Roma, Venècia...!
    Madrid és la capital d'Espanya des del 8 de maig del 1561, quan regnava Felip II.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada