dilluns, 17 de desembre de 2018

Felicitació de Nadal. Vint-i-vuit anys (Montserrat Fortuny)


Fa vint-i-vuit anys que et felicito
per les festes de Nadal,
amb quatre versos que recito,
parlant de Jesús al portal.
Arribarem als trenta...?
Així ho espero, amb il·lusió total.
Als trenta i als quaranta,
parlant de Nadal.
Del Nadal i del pessebre
on va néixer el Jesuset,
embolcallat per la neu i el gebre,
amb l'alè de la burra i el bou,
traient-li el fred.
Moltes felicitats de tot cor
et desitjo altra vegada,
amb tot el meu amor
i una gran abraçada!


Volia fer una crítica d'aquesta nadala. El que hi trobo de bé i de malament. És una mica difícil
perquè és feta meva i si és bo o dolent, costa de veure en un escrit propi, oi?
    Potser no hauria d'haver escrit la mateixa nadala per a tothom. Als que fa vint-i-vuit anys, sí,
però als que en fa vint o quinze o dos o tres... o a les dues companyes de taller que és la primera
vegada, les poso en aquest compromís...!
    Però en faig una d'igual per a tothom, perquè si les hagués de fer d'una en una, no acabaria mai.
I així, amb una sola pàgina escrita, la passo per la impressora i llestos!
    Després, tot el que dic del Nen Jesús, sembla tret del catecisme que ens feien estudiar a l'escola,
als meus set anys, com si fos una assignatura més! No és que no ho senti, no, que al Nen Jesús
sempre l'he estimat... però resulta una mica infantil, de part meva.
    L'únic que surt del cor és la felicitació: “Moltes felicitats de tot cor...” i preneu la bona voluntat!
    Bon Nadal!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada