No pensis tant. Els pensaments són sans si no t'hi encalles. Han de
fluir com el descens d'un riu.
No controlis en excés, deixa
que passin les coses no rellevants, i podràs gaudir més.
No pateixis tant pels altres,
potser ells no en sofreixen. L'empoderament és lícit però té uns límits.
Treu-te la bena dels ulls.
Mira endavant, busca
serenitat i relativitza les teves angoixes, a vegades inútils.
Ara tens una paret al davant
que et tapa la vista i et fa ser infeliç. Salta-la i veuràs el paisatge que
se't presenta. Observa el teu entorn, que t'ajudarà a comprendre moltes coses.
Les persones importants per a tu. Aprofita'n la companyia, el seu amor, i les
estones, per petites que siguin, seran inoblidables.
Al voltant teu, la natura
viva. Mira el cel, blau, clar o amb els núvols que dibuixen diferents formes,
com masses de cotó fluix motllejades. I que al capvespre pot agafar molts
colors, taronja, vermell, o també negre si hi ha tempesta.
Les muntanyes de totes formes
i alçades, formen fronteres, encerclen camps o dibuixen valls. Els pobles es
desdibuixen en les seves vessants o planures.
Els rierols que baixen tímids
lliscant per les valls es transformen en esplèndids rius cabalosos que obren
camins fins al mar. Aquests rius poden prendre formes sinuoses o més agressives
en salts d'aigua o en torrentades. Alguns acaben en llacs. Gràcies a ells podem
saciar-nos la set. També el nostre cos agraeix la seva aigua quan fa calor.
El sol, el nostre amic antic,
deixa caure els seus raigs i expandeix la seva escalfor per sobre el nostre
planeta. Hem d'aprofitar al màxim la seva energia. També pot arribar a
embadalir la seva sortida o la seva posta davant els nostres ulls i ens pot fer
somniar en contes de fades.
La lluna, que de petits ja
ens enamora, a la nit inspira poemes, versos i relats als poetes, escriptors, i
desperta inspiració a tothom que la mira.
Les estrelles com diamants en
el cel d'una nit clara, fan somniar al més insensible.
El vol lliure dels ocells,
tan grans com petits, en grup en el cel o saltant d'arbre en arbre, la seva
piuladissa et fa sentir viu.
La pluja que cau en silenci,
fa perceptible, en tocar a terra, diferents ritmes i melodies, depenent de amb
qui es troba en contacte. Si és una gran tempesta, per si sola ja té la seva
pròpia personalitat, i si està acompanyada de llum amb els llampecs i de so amb
els trons, fa estremir el més valent. Les olors que expandeix són tantes i tan
diferents que són a vegades indesxifrables.
A la primavera, els camps
verds, vestits ara de roselles, ara de flors que ens fan obrir els ulls. La
flaire en l'ambient d'herbes aromàtiques ens neteja per dins. El groc de la
ginesta perfuma i decora la vora dels camins i carreteres i fa més agradable el
camí.
A la tardor, el colorit que
agafa el paisatge amb tots els matisos de verds, marrons, taronges, vermells,
grocs, dignes de plasmar en un quadre o una fotografia, ens captiva. Els arbres
que canvien el vestit, les seves fulles fan dansa en l'aire i entapissen el
terra de catifes toves i fressoses. El vent que a vegades xiuxiueja, sents la
remor en l'aire que et desperta sensacions poètiques. També pot ser fort i
agressiu, aleshores els arbres i les seves branques belluguen en danses
macabres sacsejant tot ésser vivent, l'ambient de moviments conjunts, que amb
el seu frenesí dóna un espectre tenebrós.
L'hivern fa recloure i fa
buscar l'escalfor. Els animals, molts hivernen o busquen aixopluc. Les persones
també abaixen el ritme, cercant calidesa. Però el canvi de visió a les altes
muntanyes i a vegades també als pobles circumdants, que fa que el verd canviï
pel blanc de la neu, dóna als teus ulls la impressió d'immensitat i els poblets
semblen de postal.
L'estiu, que com diu la dita
“a l'estiu tota cuca viu”, revifa infants, joves i grans, si la calor no és
asfixiant. Temps de vacances, de viatges, de platja o muntanya, tot és agradable
si et serveix de relax per agafar forces i vitamines per quan torni a venir el
temps de la feina, l'escola o altres obligacions.
Viu amb intensitat totes
aquestes emocions que t'ofereix la vida, la natura, l'amor, l'amistat. Aquest
petit relat et servirà potser per reflexionar sobre l'entorn més immediat.
Salta la paret que et tapa el paisatge. Som-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada