La guardiana de les olors (Antònia García)

Sóc la guardiana de les olors. Les tinc aquí classificades, etiquetades, programades perquè actuïn en el moment oportú i al lloc més indicat. Tinc una gran responsabilitat, no em puc equivocar. En aquest tauler de control s'indiquen les olors que entren i les que surten, les efímeres i les que perduren, les que agraden i les que no agraden... Les que agraden tenen l'etiqueta que diu “aroma” i les que no agraden tenen l'etiqueta que diu “pudor”.

    La meva feina és d'horari continu i no dormo mai. Al matí vigilo que surtin i s'escampin olors com la de la terra mullada per la pluja nocturna o la rosada; les olors de l'herba acabada de dallar, les del rostoll,  de la molsa de la font, de la fullaraca del sotabosc, del farigolar, de les ginesteres, del mar. La poc agradable olor de la ruda, la pudor dels excrements dels animals, la fetor de la carn corrompuda, la fortor de les clavegueres... Aquell tuf, aquella ferum que no se'n va ni amb fum de sabatots, ni amb el sàndal, ni amb l'encens, ni amb el “botafumeiro” que branda per la nau de l'església.

    I qui té més bon olfacte? Animals com els gossos, que tot ho ensumen, per exemple. Quan escampo l'olor que fa la guilla, o el conill, o la perdiu, els gossos la detecten de seguida. Com detecten l’olor corporal dels seus amos.

    Els humans volen fer, com a mínim, olor de net, olor de sabó i de colònia. Deixo anar un munt de fragàncies per a ús exclusiu dels homes. Fragància de romaní, de roses, d'espígol... Ells les barregen i n'obtenen perfums. Els anomenen amb noms molt especials: Maderas de Oriente, Chanel 5, Vetiver, Brummel, l'Air du temps, DeciDelà... Són productes sofisticats i cars, però la base són les olors naturals, barrejades amb petites quantitats de mesc o de greix de balena. El resultat de la barreja és molt apreciat i es considera que fa una flaire d'allò més agradable.

    Tinc classificades moltes olors senzilles, l'olor de nadó, de la roba que s'ha eixugat al sol, de pa acabat de sortir del forn, del foc de llenya o de carbó, l'olor de fum, de socarrim, de resclosit, la pudor de peus, la de suor, l'olor de multitud...

    Ui! Distreta amb totes aquestes explicacions, no m'adonava que s'ha encès l'alarma al tauler de control. S'han esborrat algunes etiquetes... Ui, ui... Ho he d'arreglar de seguida. L'olor de lleixiu, tenia l'etiqueta d'agradar o de no agradar? Veig a la pantalla que per  unes persones és una olor bona, de net, i per a unes altres és ofensiva. I veig que amb l'olor del formatge passa el mateix. El rocafort i el cabrales, com els classifico? I el garum? Aquella salsa feta amb vísceres de peix fermentades, que tant agradava als antics romans i que ara, si l'ensumes, fa un tuf que tomba...

    Classificaré i etiquetaré aquestes olors ambigües o polivalents amb una marca especial, perquè cadascú sàpiga com les ha de considerar. Au, ja està solucionat. Cada cosa al seu lloc i un lloc per a cada cosa. Com a guardiana de les olors, he de tenir-ho tot molt ben controlat.

    I perquè us quedi una impressió agradable, us ruixaré a tots amb l'aigua d'olor que es posa a les almorratxes, guarnides amb alfàbrega i cintes de colors. Mmmm...! Quina olor més bona!