Aquelles
hores fosques
que
hi ha en totes les vides,
aquelles
hores fosques
que
sempre recordem,
no
per haver estat tan grises
les
hem d’oblidar.
Aquelles
hores fosques
van
obrir un horitzó,
van
tenyir de negre
aquell
meu cel tan blau,
em
van obrir la vida,
em
van tancar la por.
Vaig
començar a comprendre
que
tot no és il·lusió,
que
has d’estar alerta
al
punyal del traïdor.
Aquelles
hores fosques,
la
gran desil·lusió,
t’ensenyen
a reviure
sense
el cor a la mà.
Amb
la tristesa fosca
de
la grisa tardor,
et
mostren la neu blanca
brillant
amb llum del sol,
de
l’hivern de la vida,
de
tants i de tants anys,
aquelles
hores fosques
retornen
lluminoses
per
sota els cabells blancs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada