dilluns, 6 de novembre del 2017

Aquelles hores fosques (Montserrat Fortuny)








Aquelles hores fosques
que hi ha en totes les vides,
aquelles hores fosques
que sempre recordem,
no per haver estat tan grises
les hem d’oblidar.
Aquelles hores fosques
van obrir un horitzó,
van tenyir de negre
aquell meu cel tan blau,
em van obrir la vida,
em van tancar la por.
Vaig començar a comprendre
que tot no és il·lusió,
que has d’estar alerta
al punyal del traïdor.
Aquelles hores fosques,
la gran desil·lusió,
t’ensenyen a reviure
sense el cor a la mà.
Amb la tristesa fosca
de la grisa tardor,
et mostren la neu blanca
brillant amb llum del sol,
de l’hivern de la vida,
de tants i de tants anys,
aquelles hores fosques
retornen lluminoses
per sota els cabells blancs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada