Formo part de la naturalesa (Antònia García)

Podem considerar naturalesa tot el que existeix, des de les invisibles parts dels àtoms fins a la immensitat de l'univers. També ho podem anomenar natura. Potser la paraula natura es fa servir més quan té relació amb l'energia vital, tant dels humans com de totes les manifestacions i forces naturals.

   Per tant, tots nosaltres formem part de la naturalesa. O ens ho pensem. Heu sentit a parlar dels hologrames, oi? I si vivim en una realitat virtual? I si, potser, somiem? En aquest últim supòsit, què ens trobarem, si un dia ens despertem? Si tirem per aquest camí ens endinsarem pels viaranys enrevessats de la filosofia i no m'hi vull posar, perquè quan més hi penso, més m'embolico.

   Aquest món, tal com el veig, ja m'està bé, com deia el poeta. Un món que el pugui pensar, que el pugui veure, que el pugui considerar meu. Perquè, no sé si també us passa a vosaltres, però quan a la nit contemplo els milions i milions d'estrelles i reconec algunes de les constel·lacions pels seus noms, penso que aquests estels són els meus germans, igual que ho són les galàxies i els cúmuls estel·lars.

   En altres moments, puc veure els petits insectes, les flors menudes, els colors dels grans de sorra, que també els sento com si formessin part de la meva família. Tenen vida, com jo. Tenen la seva dinàmica. Alguna vegada, a la muntanya o al camp, us heu estirat a terra, a sobre de l'herba, i us ha semblat que éreu també herba, que éreu terra? Us ha semblat que éreu la cascada que salta pel cingle? Us heu abraçat als arbres, com qui abraça un amic? És aquesta, la relació que tinc amb la naturalesa.

   Els ocells tenen nius. Les salvatgines tenen caus. Els humans tenim cases o alguna mena de refugis. Les cases són es nostres nius. Per tant, les cases, els pobles i les ciutats ens acullen, ens protegeixen, formen part de la nostra manera de viure. Formen part de nosaltres.

   La naturalesa se'ns pot mostrar plàcida, riallera, amable. El sol que ens escalfa, ens il·lumina i ens regala fantàstiques eixides i postes acolorides. L'aire que gronxa les branques o que forma petites onades al mar, onades que besen suaument la sorra de la platja. Els estanys d'aigües quietes que s'emmirallen en el cel. Les veus de cristall de les fonts i dels rierols. Les ombres de les garbes de blat sobre els rostolls. L'olor de terra mullada per la pluja o de l'herba acabada de segar.

   Però també se'ns pot presentar amb la seva pitjor fesomia, quan es desfermen les tempestes més violentes i les esllavissades o els aiguats s'emporten tot el que troben al seu pas. Quan la secada implacable deixa els camps erms i provoca la fam. Quan les erupcions volcàniques o els terratrèmols ocasionen la mort a tants éssers. Quan les onades gegantines, els tsunamis, s'abaten sobre la costa i ho destrueixen tot. En tot cas, són fenòmens que obeeixen a lleis naturals i no a instints malèvols.

   Així mateix els humans tenim aquestes dues característiques, que anomenem la bondat i la maldat. Nosaltres som conscients dels nostres actes i tenim intel·ligència. Per una banda, tenim la sensibilitat i la capacitat d'estimar i d'ajudar les altres persones, i també de tenir cura de la naturalesa, el que en diem el medi ambient. Aquesta és la nostra part bona. La dolenta és que fem servir la intel·ligència per causar sofriment, humiliació i mort amb aquesta tendència que tenim a promoure guerres terribles, que arrabassen vides, porten desesperació i deixen sense empara tants i tants innocents.

   I és per això que diria que la naturalesa es deu avergonyir sovint de nosaltres, els humans. Si la terra, l'aigua i l'aire poguessin parlar, no ens retraurien aquesta manera de fer, que ens aboca a la nostra pròpia destrucció? Recordo que fa molt de temps, en algun lloc vaig llegir que la terra és com una poma i que nosaltres som els cucs. Això em fa pensar que no ens hem de menjar la fruita que ens dóna vida o, en tot cas, hem de donar-li l'oportunitat de regenerar-se. I si hem de ser cucs, siguem cucs respectuosos i amatents al bé de tots. Siguem cucs dignes de ser considerats germans per tots els altres éssers que formen la naturalesa.