Quina imatge (Carme Marquès)

La d’aquella nena. Potser tenia uns tres anys, portava la cara maquillada a franges grogues i vermelles. Quatre. El pare la duia asseguda a les espatlles. Els cabells rinxolats rossos com fils d’or li voleiaven al vent que els volia acaronar. L’alegria se li reflectia als ulls conscient de la importància del moment.

11 de setembre. Diada important pel poble que vol ser. La gent il·lusionada surt als carrers reivindicant la seva identitat i ho fa amb alegria i civisme.

Una riuada de gent s’aboca fins als punts de concentració. Cadascú du a les mans uns grans punters de diferents colors.

No feia ni tres hores que la Iolanda m’havia trucat per telèfon per dir-me que m’esperava, que hi anés. Que no podia faltar a la gran cita.

Vaig menjar amb una revolada i vaig agafar el mòbil, imprescindible per localitzar-la.

M’apressava per arribar puntual al lloc on ens havíem de trobar. Meridiana cantonada València. La vaig veure després de molta estona. La gentada era tan nombrosa que dificultava el pas. Després d’unes quantes rebregades vaig arribar al seu costat. Nosaltres érem del grup dels punters verds.

Molt animades ens unirem a la gran Manifestació amb la il·lusió de ser testimonis d’un gran esdeveniment.