No he passat gaire bona nit, com
sempre últimament. Quan m’he despertat sabia que passava una cosa especial però
encara no n’era del tot conscient. Quan me n’he adonat he saltat del llit.
Avui he d’anar
a votar! Quina il·lusió!
Des que puc,
podem, sempre he anat a votar. Ho vaig dir ja la primera vegada, mai, mentre
pugui, deixaré d’anar a votar. Van ser molts anys sense poder-ho fer.
Aquesta vegada
però és diferent, aquesta és la primera de totes les que han de venir.
Quan hem
sortit al carrer no es veia ningú, com sempre en aquest barri, però he pensat:
que no hi va ningú? Quin mal pensament!
En arribar
prop del col·legi he vist algú, escadusser, que hi entrava o en sortia. Ai,
pobres de nosaltres!, he pensat. He entrat i m’he sentit envoltada de calidesa
per les persones que s’atrafegaven al meu costat per indicar-me on m’havia de
dirigir. Quan he vist la meva taula m’he adonat que m’hi esperaven dues
persones expectants car no tenia ningú davant.
M’hi he
acostat, els he lliurat la documentació i he vist que em tatxaven d’una llista,
era només la segona ratlla que hi feien. Aleshores una veu enjogassada m’ha
dit:
—Hola senyo!
M’he quedat
mirant aquell home que em parlava i reia mentre provava de recordar. Res,
debades. Ell, rient, m’ha dit el nom i aleshores sí, he recordat. He recordat
un marrec de vuit o nou anys que m’esvalotava la classe dia sí dia també. No he
gosat demanar-li quants en tenia per no deprimir-me encara més.
Però, quina
il·lusió m’ha fet! M’ha reconegut! Bé, m’ha reconegut pel nom, és clar. Però
m’ha fet la mateixa il·lusió. Hem xerrat només un moment perquè en aquest breu
“impass” de temps, rere meu hi havia cua, cua! La classe s’havia omplert de
veïns amb el sobre a la mà.
Uff, quin
descans!
En sortir he
saludat gent que feia temps que no veia, gent molt gran, amb moltes dificultats
per caminar, acompanyats de fills, néts i de voluntaris que els havien anat a
recollir a casa. Que no, no s’ho volien perdre!
Ara ja m’havia
quedat molt tranquil·la, segur que seria un dia per recordar, un altre després
d’aquell d’encara no fa un any que em va retornar l’esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada