Jo no sabia com interpretar tot això. La veritat, aquesta qüestió em feia pensar en els llums intermitents dels cotxes: Ara encès, ara apagat. Ara sí, ara no. I també em feia pensar en un conte infantil, en què es repeteixen aquestes paraules: “Potser sí, potser no...” Fins i tot pensava en algun dels significats de la paraula “prou”. “Que serà el dia 14, el dia de les eleccions?”. “Prou...”. “Que ho endarreriran?”. “Prou...”. Tot i el sentit afirmatiu de la paraula “prou”, em feia l'efecte que mostrava un punt de dubte. Serà, o potser encara no serà, el 14?
I així, amb aquest dilema, han anat passant els dies fins que, finalment, s'ha concretat la tan esperada data: serà el dia 14. La notícia encara és calenta. Però, és de veritat? No l'endarreriran per algun motiu? Perquè, després de tanta incertesa, tampoc no m'estranyaria que ho tornessin a canviar.
Suposem que no canvien de dia i que ja tenim una cosa resolta. L'altra, ja fa dies que ho està, de resolta. Em refereixo a qui vull votar. Perquè he tingut prou temps per pensar-hi.
I ara que ja estem a tocar del dia de les eleccions, hi ha una altra cosa a considerar. Com anirà el risc que representa el coronavirus? Perquè sembla que el virus aquest no té capacitat per respectar els votants, ni els polítics que es presenten a les eleccions, ni els ciutadans que seran a les meses, ni a ningú, vaja. Ja està bé que prenguem precaucions: mans netes, mascaretes, distància de seguretat... Tot i així, no defugiria que estem i estarem en perill. Ja caldrà que les defenses del nostre organisme treballin de valent per preservar la salut, no fos cas que un altre dia haguéssim de sentir recança per la nostra actuació. I no tan sols pel dia 14 de febrer, sinó per tots els dies de l'any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada