dilluns, 10 de febrer de 2020

Córrer món (Antònia García)

Hi ha moltes menes de viatges: viatges de negocis, viatges científics, turístics... Jo he fet viatges turístics i viatges familiars, per veure la família. No tinc cap experiència més sobre viatges. Vull dir que no m'assemblo gens a viatgers famosos com ara Domènec Badia, conegut com a Alí Bey, per citar-ne només un, que a més de viatjar feia d'espia i no sé quantes coses més. Els meus viatges han estat molt modestos.
Diuen que el més interessant dels viatges no és la destinació sinó tot el camí que es fa per a arribar-hi. “Que el camí sigui llarg”, diu el poeta. Que sigui llarg i ple d'esdeveniments. Que facis coneixences. Que et sentis part dels llocs que visites.
Hi ha qui s'ho passa tan bé preparant un viatge, buscant informació, llegint la història del lloc escollit, etc., com quan realitza per fi el viatge mateix.
No m'estranya. Penso que un viatge és com un estat d'ànim. S'ha de sentir una curiositat molt gran. S'ha d'observar amb molt de respecte els altres, que segurament són ben diferents, de caràcter, de costums... S'ha de parlar amb la gent. Però no sempre se'n coneixen les llengües.
El viatge que m'agradaria fer seria un viatge cap a un país o uns països on no tingués problemes amb els diversos parlars perquè jo tindria el do de les llengües, les coneixeria totes i podria enraonar amb tothom. Aprendria a estimar d'altres terres. Quan coneixes un lloc, quan t'interesses per com hi viuen, i en saps els noms de les muntanyes, dels rius, dels pobles i de la gent, és quan te l'estimes.
El viatge que desitjaria fer tindria com a destinació una qualsevol de les ciutats invisibles, o totes, que descriu Italo Calvino en un dels seus llibres, a través del personatge de Marco Polo. Unes ciutats on el més important no serien només els edificis, les obres d'art, sinó l'esperit d'aquestes ciutats. I, abans d'arribar-hi, un llarg camí, per terra i per mar, amb algú amb qui compartir les sensacions que m'anessin arribant i la il·lusió per la descoberta de coses noves. Un viatge on, en una ratxa d'aire de mar, en una cantonada assolellada, en l'ombra fresca d'un arbre o en el somriure càlid d'un desconegut em trobés a mi mateixa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada