Diuen que el més
interessant dels viatges no és la destinació sinó tot el camí que
es fa per a arribar-hi. “Que el camí sigui llarg”, diu el poeta.
Que sigui llarg i ple d'esdeveniments. Que facis coneixences. Que et
sentis part dels llocs que visites.
Hi ha qui s'ho
passa tan bé preparant un viatge, buscant informació, llegint la
història del lloc escollit, etc., com quan realitza per fi el viatge
mateix.
No m'estranya.
Penso que un viatge és com un estat d'ànim. S'ha de sentir una
curiositat molt gran. S'ha d'observar amb molt de respecte els
altres, que segurament són ben diferents, de caràcter, de
costums... S'ha de parlar amb la gent. Però no sempre se'n coneixen
les llengües.
El viatge que
m'agradaria fer seria un viatge cap a un país o uns països on no
tingués problemes amb els diversos parlars perquè jo tindria el do
de les llengües, les coneixeria totes i podria enraonar amb tothom.
Aprendria a estimar d'altres terres. Quan coneixes un lloc, quan
t'interesses per com hi viuen, i en saps els noms de les muntanyes,
dels rius, dels pobles i de la gent, és quan te l'estimes.
El viatge que
desitjaria fer tindria com a destinació una qualsevol de les ciutats
invisibles, o totes, que descriu Italo Calvino en un dels seus
llibres, a través del personatge de Marco Polo. Unes ciutats on el
més important no serien només els edificis, les obres d'art, sinó
l'esperit d'aquestes ciutats. I, abans d'arribar-hi, un llarg camí,
per terra i per mar, amb algú amb qui compartir les sensacions que
m'anessin arribant i la il·lusió per la descoberta de coses noves.
Un viatge on, en una ratxa d'aire de mar, en una cantonada
assolellada, en l'ombra fresca d'un arbre o en el somriure càlid
d'un desconegut em trobés a mi mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada