Mà
de foc que em condueixes
cap
a l'infern de l'amor,
mà
de foc que t'atreveixes
a
destruir el meu cor.
Et
veig de lluny, com avances,
et
sento grunyir com un gos,
t'acostes
rodolant com les boles
i
cada vegada t'atanses,
per
fer més mal, més a prop.
Mà
de foc, obscur sanglot,
que
vas entrar en ma vida,
sang
de gel, ardència viva,
cada
dia fas més nit.
Nit
negra, nit obscura,
negra
aurora matutina,
que
vas sortint del meu cor,
alba
sense sol, sense llum...!
Què
faig jo, sense l'amor...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada