dilluns, 16 de desembre de 2019

Al matí quan ens llevem (Antònia García)

Quan ens llevem, si hem dormit bé durant prou hores i estem ben descansats, pot ser que ens mirem al mirall i trobem que fem bona cara, que tenim els ulls brillants i les galtes rosades i eixerides. Ens veiem escabellats, això sí, perquè ens tombem i ens girem força mentre dormim, i especialment, si hem tingut una nit boja amb la parella, que ens ha deixat agradablement fora de combat però amb les energies ja recuperades gràcies a un son reparador. Així, doncs, ens cal passar la pinta pels cabells però això ho farem després de dutxar-nos i de vestir-nos.
Si resulta que no hem dormit bé, és a dir, que ens falten hores de son i, per tant, ens falta descans, quan ens llevem després d'aturar el despertador amb una plantofada geniüda i ens n'anem al lavabo, la imatge que trobem al mirall és aquesta: una cara borrosa perquè les parpelles ens pesen, les tenim mig tancades, cosa que no ens priva de veure, molt marcades, les arrugues de la cara i la pell mat, les galtes caigudes i sense color.
Podem analitzar per què no hem dormit bé. Doncs perquè tenim cabòries. Problemes a la feina, disgustos amb la família, dificultats econòmiques... I durant la nit, vinga fer voltes i voltes a aquests temes, cosa que ens té desvetllats i de mal humor.
I si volem esbrinar per què hem dormit bé, si és aquest el cas, doncs potser és perquè el dia abans vam fer un sopar lleuger i vam trigar força estona a anar al llit, o sigui que ja havíem fet la digestió. A casa tot rutlla, arribem a final de mes sense entrebancs i les relacions de feina, així com les familiars i les d'amistats, són prou bones. No hi ha conflictes que ens treguin la son.
Com que no ens podem veure si no és en un mirall, en una superfície polida o en el reflex de l'aigua quieta, ens hem de refiar dels comentaris de les altres persones: “I quina bona cara que fas!”. “Caram, quina cara de pomes agres...!”. “Tens una cara de pa de ral...”. “No cal que diguis res, amb la cara ja pagues”. “Sí, ara fas cara llarga!”. O “fas cara de jutge”. O “fas cara de tres déus...”.
Repetim-ho: Al matí, quan ens llevem, només els miralls i els que viuen amb nosaltres ens podran donar aquestes informacions. Ells ens diran que fem cara de son, o de molta son, o bé que se'ns veu ben espavilats. O, fins i tot, veient el nostre posat, ens poden preguntar si ens hem llevat amb el peu esquerre.
Perquè només amb els nostres mitjans, nosaltres no ens veiem, només tenim sensacions, ens sentim, i ens podem sentir igual que ens veuen els altres, o no. Cada matí, cada dia, ens podem sentir d'una manera molt diferents i només cadascú sap què li passa per dins. I per a això no calen ni altres persones ni miralls.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada