El foc, un dels
quatre elements, actua pel seu compte. Surt dels cràters dels
volcans o cau incandescent amb el llamp. Les llengües del foc són
mortíferes. Cremen tot el que troben. Fins i tot una petita guspira
pot ocasionar un incendi paorós.
L'home va provar de
dominar el foc que li vas donar. Va aprendre a guardar-lo amb les
brases, protegit amb la cendra.
El foc pot ser bo o
dolent, segons l'ús que se'n fa.
Digues, Prometeu,
quan veus que amb el foc els homes viuen més bé, es protegeixen del
fred i d'altres perills, trobes que vas fer ben fet, de robar-lo als
déus?
I quan veus que
aquests mateixos homes, els piròmans, usen el foc per cremar els
boscos i els habitatges, i posen en greu perill d'altres homes com
ells fins a l'extrem que molts han tingut una mort horrible entre les
flames descontrolades, tot i així, trobes que vas fer ben fet? I no
t'esgarrifa pensar en els que han sofert càstigs pel foc, ordalies,
cremes de bruixes i bruixots?
Em pots dir que el
foc també purifica. El foc ha estat motiu de veneració, ha estat
tractat com un déu, amb culte propi als temples i també a les
llars. Tens raó, Prometeu, si m'ho dius. I jo afegiré que ha estat
i és encara expressió de festes i costums. He vist passar el foc
d'una persona a una altra, amb torxes. I tu diràs que encara
actualment es construeixen grans fogueres i es baixen troncs encesos
de les muntanyes fins al mig dels pobles.
Prometeu, la mà
del foc té dits grocs i vermells que es mouen contínuament. Al mig
de la llar, atrau els grups al seu voltant i és així com es
transmeten les tradicions orals.
La mà del foc té
l'origen en la gran bola de foc que és el Sol. Digues, Prometeu, és
d'aquest sol, d'on vas robar les flames? Ensenya'm les mans. Vull
veure si hi ha senyals de pell socarrada, una mica de brasa, un
rastre de cendra. Només així em podràs demostrar que el teu
turment i el teu mite van ser reals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada