Barques
pesqueres de colors descansen sobre la sorra,
es
preparen, ufanoses, per a una nova feinada.
El
vent fa trontollar les cordes de les veles,
Sons
metàl·lics lliurement surten.
Ulls
d'un vell mariner contemplen l'espectacle
I
fan la seva adoració al pal major.
El
seu prec vola i puja al cel,
El
cel que a l'horitzó es confon amb el mar.
Mar
i cel junts per sempre,
Un
s'emmiralla en l'altre
I
agafen, en comunió, el mateix color,
Com
ànimes bessones que són.
L'amor
que senten mútuament
És
l'amor dels enamorats
Que,
embadalits, es dediquen i declaren:
A
la vora del mar calm,
Sobre
la sorra daurada
I
sota el blau cel.
És
l'amor, reflectit, que tu sents
I
que cel i terra es professen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada