dilluns, 10 d’abril de 2017

Cançó d'amor i de platja (Antònia García)

Entre les barques, quan passa l'amor,
no duu la fúria de crits ni besades.
L'amor que passa a la vora del mar,
és blau verdós i flexible com l'aigua.

De Cançó de rem i de vela XII
Josep Maria de Sagarra



Érem estudiants, joves, il·lusionats, plens de projectes. Ella, el meu primer amor, la dona més encisadora, el meu somni. Li agradava la poesia. Vaig pensar que si li feia uns versos i tenia la sort que li agradessin, ja tenia el primer pas fet. Però jo no en sabia, de fer versos. Així que vaig buscar l'ajuda d'un gran poeta: en Josep Maria de Sagarra. Vaig fer una mena de sofregit amb els seus versos admirables i els meus pobres versets, esperant que l'invent donés resultat. Quan li vaig recitar la meva poesia, em va mirar amb desdeny i em va dir que no podia sofrir els plagis ni aquelles barreges que jo havia fet. I que adéu, que ja ens veuríem a l'aula.
Em vaig quedar ben parat, amb el paper a les mans. Era evident que ella ja coneixia la poesia d'en Sagarra. Tan dolents, va trobar els meus versos? El meu amor de jovenesa se'n va anar per entre les barques i em va deixar un regust amarg a l'ànima. Vaig tornar a llegir la poesia...

Entre les barques, quan passa l'amor,
queda un perfum d'algues i de coral,
reflexos vius de conquilles nacrades,
carícies fresques de blaves onades.

Entre les barques, quan passa l'amor,
no duu la fúria de crits ni besades,
l'amor camina tot just de puntetes
com l'oreig fi que amanyaga les galtes.

L'amor que passa a la vora del mar,
entre les barques que dormen ran d'aigua,
et pren per sempre, et gronxa amb l'encís
de l'aigua inquieta que juga amb l'arena.

L'amor que passa a la vora del mar,
escampa perles que brillen al sol
com crestes blanques damunt les onades,
prop dels esculls que envolten les cales.

És blau verdós i flexible com l'aigua,
l'amor que et pren, entre xarxes i escates.
Entre les barques fan niu les besades
i canta l'amor quan ve la marinada.

És blau verdós i flexible com l'aigua,
l'amor que passa i que canta entre barques.
Va i ve, amb perfum de fonoll marí,
l'amor, com l'aigua de la mar calmada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada