Per
entre les barques quan passa l'amor,
no
duu la fúria de crits ni besades,
l'amor
que passa a la vora del mar,
és
blau verdós i flexible com l'aigua.
L'amor
ha de ser sempre així,
mai
fet de crits de victòria,
mai
d'esgarips gelosos ni de glòria,
l'amor
ha de ser generós i molt fi.
L'amor
ha de ser com les barques,
segur
i lleuger i potent,
que
vagi d'acord amb el vent,
que
sempre suri i no faci arcades.
Que
mai no s'enfonsi si va mar endins,
que
mai no s'abismi amb les grans onades,
que
no tremoli pel carreteig,
que
no trontolli si canten les fades.
L’amor
ha de ser com aquest de tu i jo,
com
una sirena del mar adormit,
com
un pastor de les altes muntanyes,
tots dos fent camí,
cercant nostre amor.