On aniré aquest estiu (Montserrat Fortuny)

Fa dos anys vaig anar vuit dies del mes de juliol a Viella, sempre fixa al mateix hotel i, des d'allí, vàrem fer excursions per a veure tots els seus racons i va ser molt bonic i interessant. Fins i tot vàrem anar un dia a Lourdes, que feia molts anys que no hi havia estat.

L'any passat, el mateix grup, el dels Oblats Benedictins de Montserrat, vàrem anar al País Basc: Àlaba, Bilbao i Vitòria i pobles i poblets de les tres províncies, molt bonics i interessants. Dues vegades en barca, preciós. Total, també vuit dies.

Enguany van a Cuenca i Guadalajara i els seus voltants, començant per Albarracín, que no hi he estat mai i en tinc molt bones referències i moltes ganes d'anar-hi... però la meva cosina no hi va i el suplement individual d'habitació ja és de 280 euros i no estic per a dormir amb alguna companya que ronqui... I no hi vaig, al final.

Aquests últims anys, passats aquests dies de viatge, m'estava a Sant Feliu de Guíxols i, enguany, m'hi penso estar tots tres mesos d'estiu, amb anades i vingudes a Barcelona, això sí.

Ja n'he parlat altres vegades de Sant Feliu, lloc de naixement de la meva mare i de les seves tres germanes. Hi tinc un pis, compartit amb una amiga, que ara ja no hi va per raons de salut, al centre del centre, ben a prop de l'Ajuntament, la Rambla, la plaça del Mercat, la Porta Ferrada i, el més important, a tocar de la platja, del mar, el nostre meravellós mediterrani.

Fa molts anys que hi vaig i hi tinc moltes amigues. Algunes ja han marxat al Mar Etern i algunes de noves, cada estiu alguna més. Allà és on vaig conèixer la Rosó Soler, la germana gran de la Núria, que em va engrescar per anar al Taller d'Escriptura Rocaguinarda i que no l'he deixat mai més.

Però les més entranyables són la Trini i la Conxita, de la meva mateixa edat, molt eixerides i que els agrada tant com a mi banyar-se cada dia al mar.

A més, cada estiu anem un dia, o dos o tres, a Sant Antoni de Calonge i, de vegades, a Lloret o a Tossa, aquesta última, en barca, anar i tornar, amb mar serena o bellugada, depèn del vent. I també a l'Escala o a algun altre lloc.

Fins fa poc hi tenia una altra amiga, la Cèlia, però que ens va deixar aviat farà dos anys. Amb ella anava a caminar i a mostrar-li racons bonics que ella no coneixia, o bé ens assèiem en un lloc maco, que n'hi ha molts a Sant Feliu, i jo treia el bloc i el llapis o el boli i em posava a dibuixar, mentre ella xerrava, que no deixava cap moment per a avorrir-me.

L'any passat ja vaig anar sola a dibuixar, perquè les altres amigues tenen feina amb els fills i nets i jo repeteixo els dibuixos, perquè ja tinc tots els racons multiplicats al bloc.

També llegeixo les revistes que hi ha i el llibre recomanat per als deures del Taller.