dilluns, 19 de març de 2018

Una visió de la Costa Brava (Montserrat Fortuny)

Vaig anar a dinar a casa d’un amic, el Joaquim, dissabte passat, perquè tenia la visita d’un seu amic, el Rocco, italià de Parma, acompanyat de la seva germana Clemència. També hi havien els nostres amics, el Lluís i el Josep Maria i la cosina del Quimet, la Maria Rosa.
    El dinar es feia a la cuina, gran i lluminosa, on hi ha la taula, capaç per a set persones. Feia dies que no hi havia estat i em va cridar l’atenció un quadre penjat a la paret, enmig de dos plats de ceràmica molt bonics. El vaig reconèixer de seguida: era un dibuix meu, que ja no recordava haver-li donat. Més ben dit, era una fotocòpia ampliada d'un dibuix  del meu bloc.
    Representa la platja de Sant Feliu de Guíxols, vista des del passeig del Mar. El cel, de color blau cel, amb uns quants núvols blancs, que encara li donen més transparència. El mar, a la línia de l’horitzó, d’un blau tirant a lila; el far, a l’extrem de l’escullera, a l’esquerra del dibuix i, a la dreta, el Pujolet amb l’ermita de Sant Elm al damunt.
    Davant de l'escullera, un vaixell de “ricachos”, tot ell blanc, ben ancorat. Amb les  xemeneies i els pals per a quan vulguin plantar-hi les veles.
    El mar, plàcid, de color blau verd lluminós, en tota aquesta extensió, fins arribar a la platja, on s’hi fa una escuma blanca en xocar plàcidament i melindrós amb la sorra.
    A primer terme, això, l’arena de la platja, de color groc crema, amb una barca de pescadors escorada, amb colors blancs i vermells, a ratlles, deixant llegir el seu nom: “La ben plantada”, en lletres negres.
    Costa molt de dibuixar les barques i, d’aquesta, me'n vaig sortir bé.
    Total, un dibuix en què brillen els colors vius i esclatants i que et fan recordar les belleses de la nostra Costa Brava.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada