El dinar es feia a la cuina,
gran i lluminosa, on hi ha la taula, capaç per a set persones. Feia dies que no
hi havia estat i em va cridar l’atenció un quadre penjat a la paret, enmig de
dos plats de ceràmica molt bonics. El vaig reconèixer de seguida: era un dibuix
meu, que ja no recordava haver-li donat. Més ben dit, era una fotocòpia
ampliada d'un dibuix del meu bloc.
Representa la platja de Sant
Feliu de Guíxols, vista des del passeig del Mar. El cel, de color blau cel, amb
uns quants núvols blancs, que encara li donen més transparència. El mar, a la
línia de l’horitzó, d’un blau tirant a lila; el far, a l’extrem de l’escullera,
a l’esquerra del dibuix i, a la dreta, el Pujolet amb l’ermita de Sant Elm al
damunt.
Davant de l'escullera, un
vaixell de “ricachos”, tot ell blanc, ben ancorat. Amb les xemeneies i els pals per a quan vulguin
plantar-hi les veles.
El mar, plàcid, de color blau
verd lluminós, en tota aquesta extensió, fins arribar a la platja, on s’hi fa
una escuma blanca en xocar plàcidament i melindrós amb la sorra.
A primer terme, això, l’arena
de la platja, de color groc crema, amb una barca de pescadors escorada, amb
colors blancs i vermells, a ratlles, deixant llegir el seu nom: “La ben
plantada”, en lletres negres.
Costa molt de dibuixar les
barques i, d’aquesta, me'n vaig sortir bé.
Total, un dibuix en què
brillen els colors vius i esclatants i que et fan recordar les belleses de la
nostra Costa Brava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada