BESOS
BESOS com BRASES,
besos com SEDA,
dels LLAVIS al meu PIT.
Un PERFUM com un PECAT...
A l’ESPATLLA una MAGNÒLIA
i al cor, FOC i eternitat...!
OMBRES
M’estic asseguda sota un arbre
d’aquest bosc tan verd i tan joliu.
El vent fa bellugar totes les ombres
del fullam, a la posta del sol d’aquest estiu.
Al terra queden dibuixades
totes les fulles, per segons ben breus
i m’arriba l’aroma de la fronda
que, amb l’empenta de l’aire, va caient.
Bella ombra, poses colors groguencs
a la terra molsosa d’aquest bosc
i continua el joc de llums i ombres,
fins que ja es fa ben fosc.
En canvi, qui diria que és reconfortant
l’ombra de pedra dura d’una paret potent...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada