Sí,
sí que en sóc. Ja em ve de família. El meu pare col·leccionava
segells, a la seva joventut. En tenia de molt bonics i molt bons,
però una vegada, un cosí seu, el Miquelet, li va robar els millors
i ell, empipat, ho va deixar córrer i no va continuar. Així i tot
va conservar tres àlbums de segells molt macos, que a mi m'agradaven
molt, encara que es notaven els buits dels que s'havien arrencat.
Quan
ens va deixar, vaig regalar els àlbums al marit d'una cosina de la
mare, a Sant Feliu de Guíxols. Amb aquest regal el vaig fer feliç.
Jo
també vaig començar a fer col·lecció de segells, només
d'Espanya, que en sortien dos o tres cada setmana, però me'n vaig
cansar, potser perquè resultaven cars i ho vaig deixar córrer quan
ja havia omplert dos àlbums; vaig pensar que, si continuava,
m'omplirien la casa. Els conservo, però no me'ls miro mai.
Fa
molts anys, també, vaig començar a fer col·lecció de didals. En
tinc de moltes ciutats i pobles, sobretot de Catalunya, però també
d'Espanya: castellans, andalusos, bascos, gallecs... Ciutat o poble
que visitava, didal que comprava. I en aquella època viatjava molt.
Igualment de molts països europeus: francesos, italians, anglesos,
irlandesos, escocesos, etc., etc. També d'Egipte, d'Aràbia. Fins i
tot d'alguns llocs d'Estats Units d'Amèrica i del Canadà, llocs on
no he estat mai, perquè no he passat mai ni l'Atlàntic ni el
Pacífic. Si alguna amistat hi anava, didal que em portava.
El
cas és que en tinc molts, molt ben posats, en sis o set casetes de
fusta, amb prestatges, penjades a la paret de la meva habitació a
Sant Feliu i fan bonic de debò. De tant en tant, encara algú me'n
regala un, però jo ja no me n'he comprat cap més, ja en tinc prou
amb els que tinc.
El
que faig, actualment, és la col·lecció d'euros. En tinc de totes
les nacions que usen aquesta moneda:
Andorra
(que em falten els d'un cèntim i de dos cèntims i que no hi ha
manera de trobar-los), Alemanya, Àustria, Bèlgica, Eslovàquia,
Eslovènia, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Irlanda,
Itàlia, Letònia (que em falta el de dos euros especial), Lituània,
Luxemburg, Malta, (que també em manca el segon), Mònaco, Portugal,
San Marino, el Vaticà (del papa Joan Pau II, un de sol de Benet XIII
i un, també sol, del papa actual, Francesc) i Xipre.
De
totes aquestes nacions, només en tinc una pàgina de cada una, amb
els anys de les monedes barrejats. En canvi, d'Espanya, en tinc una
pàgina per a cada any, o sia, començant per l'any 1999, fins el
2019, amb quasi tots els especials de 2 euros, que surten cada any,
diferents i molt bonics.
I
ara, aviat, compraré els de l'any 2020 i estaré al corrent.
També
tinc els que seran de Catalunya, quan pugui ser...!
I
monedes del 1870, d'Isabel II, de Fernando VII, d'Alfonso XII,
d'Alfonso XIII, de la primera República, del rei Amadeo, de la
Segona República...
De
la República Francesa, francs; d'Itàlia, lires; d'Anglaterra:
lliures, d'Elisabet II, una de Carles i Diana... D'Argentina, i
alguna més d'Amèrica del Sud, però poca cosa. I algunes gregues i
algunes romanes, autèntiques.
També
tinc bitllets d'abans de la guerra, de durant la guerra i de l'època
de Franco. I els del rei Juan Carlos, fins al 1999:
D'1
pesseta, de 2, de 5, de 25, de 50, de 100, de 200, de 500, de 1.000,
de 2.000, de 5.000 i de 10.000.
Tot
posat també en àlbums adequats, bitllets i monedes.
És
una bona col·lecció, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada