dilluns, 7 de maig del 2018

El número tres (Montserrat Fortuny)


Aquest número és molt especial, molt original, sobretot per a les religions.
    Un dels meus records de la infantesa, als meus tres anys, a punt de complir els quatre, perquè vaig néixer al febrer, és l’arribada dels Reis d'Orient al balcó de casa. Els pares havien preparat una cuineta que no li faltava cap detall, amb tota la il·lusió, i jo, en sortir al balcó, vaig córrer a agafar un nino: “Un nino, un nino...!” i ni vaig veure la cuineta...
    (Després, sí, hi vaig jugar molt...)
    El tres Reis, el blanc, el ros i el negre, Melcior, Gaspar i Baltasar, amb els tres regals que van portar al nen Jesús, or, encens i mirra.
    Or, com a rei, encens com a déu i mirra com a home.
    Una de les cartes que el meu pare ens va escriure a la mare i a mi, des del front de guerra, que va ser l'única que ens va arribar i que la mare va guardar sempre amb molt d’afecte, deia, entre altres coses: “Aquesta situació no durarà gaire, la guerra s’acabarà aviat i podrem estar, altra vegada, tots tres junts, com tres reiets...”
    De seguida d’haver acabat la guerra, altra vegada a Barcelona, vaig anar a l’escola més bona de Gràcia, perquè la directora era amiga de la tieta Margarita i es deia Colegio de la Santísima Trinidad. No cal dir que de seguida les mestres ens van explicar que la Santíssima Trinitat són tres persones, Pare, Fill i Esperit Sant i, a les tardes, a l’hora de fer labors, la mare de la directora, donya Amàlia, ens feia resar “trisagios”, o sia, tres parenostres, tres avemaries i tres glòries i totes teníem ganes que s’acabessin.
    A l'hinduisme també tenen tres déus: Brahma, Vixnu i Shiva, que porta el trident, que representa voluntat, activitat i coneixement.
    També tenen “el tercer ull”, que ho veu tot.
    Les tres Parques romanes, que presidien el destí dels homes, des del naixement a la mort.
    El triangle de Pitàgores.
    Els egipcis feien les piràmides amb tres cares, copiant el triangle.
    “Tres” és el gran misteri: saviesa, consciència i poder.
    El tres és el bon nombre, però encara millor si són tres tresos, el 333.
    I el 616 (6+1+6=13), que és el de la mala sort.
    Les tres bruixes. Els tres mosqueters. Els tres porquets, aquells que vaig dibuixar als meus tres anys, al pati de casa.
    Les tres creus del Parc Güell.
    Les tres Gràcies.
    Les tres dimensions.
    El Pi de les Tres Branques...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada