Què tenen en comú el cocodril i l’àliga? (Montserrat Fortuny)

A primera vista són ben diferents. Un és un rèptil, l’altra és una au. Un viu a l’aigua, l’altra, al cel. Un neda, l’altra vola... I quina diferència d’aspecte i de mida del cos!

    Però... tots dos són vertebrats. El seu esquelet és molt semblant, té el mateix nombre d’ossos, encara que més llargs o més curts, més amples o més estrets. Els del cocodril, massissos, amb el  moll a dins, com els dels mamífers; els de l’àliga, buits i omplerts d’aire per ajudar a volar, com totes les aus.

    Tots dos tenen els mateixos òrgans: cor, pulmons, estómac, intestins...

   També tots dos tenen cap, coll, pit, anus, cua... La diferència és major en la llargària del cos i de les extremitats. És molt més llarg i gros el cocodril. Les quatre potes, curtes i musculoses, armades de punxegudes i llargues ungles. Les extremitats del davant de les aus, dues ales molt llargues, cobertes de plomes. Les dues del darrere són potes llargues i primes, però musculoses, amb dits armats també d’ungles, amb les quals capturen les preses i se les emporten per l’aire, fins al niu. Aquí hi ha una coincidència i una gran diferència!

    Dues altres diversitats: la pell del cocodril és dura i punxeguda, aspra. La de l’àliga és fina i coberta de plomes. La boca del rèptil és llarga i armada de dents, queixals i ullals. La de l’au és un bec, cosa ben diferent, però també fort i dur.

    Les femelles de tots dos ponen ous. Els de l’àliga són dipositats en un niu d’amor i els pollets, ben vigilats i alimentats quan surten de l'ou, fins que són prou crescuts per a volar com els seus progenitors. Els ous del cocodril, dipositats en un lloc ocult, entre roques, en un racó del riu o del mar i es creu que vigilats fins que neixen, al cap d’uns quatre mesos. Després, les cries, un cop sortides de l'ou, s’alimenten de larves, insectes, peixos petits i granotes. Fins a tenir l’edat en què poden menjar-se fins un búfal a l’Àfrica o un bisont a l’Amèrica del Nord.

    També hi ha cocodrils al mar, com dèiem abans, igual que als rius, i són molt famosos els del Nil, a Egipte. Jo mateixa, anant-hi amb vaixell, en vaig veure, amb gran admiració i una mica de por.

   Un detall molt poc conegut de les àligues i molt important i que també les diferencia dels cocodrils: quan és molt vella se’n va en un lloc solitari, dalt d’unes roques, es queda com adormida i va canviant de plomes, de bec i d’ungles, que li tornen a sortir forts i durs, els becs i les urpes, com a la seva joventut, i unes plomes tan fortes i suaus com abans.

    En canvi, el cocodril viu quasi cent anys, sense moure’s del riu o del mar, creixent sempre de llargada i de pes. Pot arribar als deu metres de llargària i als quatre-cents quilos de pesantor.

    Una altra cosa que sí que tenen en comú tots dos: són ferotges. Maten no solament per menjar... Maten pel gust de matar, sobretot els cocodrils.

    O sia que hi ha coincidències i divergències, de tot una mica. Més diferències, però també més similituds, si s'estudien bé, que no pas a primera vista.