Divendres. Acaben de tocar les deu del matí. Avui toca revisar la
instal·lació del gas natural. Natural és una paraula que m'agrada molt. És un
mot que m'uneix amb la Natura, i em fa sentir, com ho diria, molt viu, molt
animat, molt vital, amb molta essència, i gens estaquirot. Com a adjectiu és
un excel·lent indicador del bon camí i
fa que disminueixi l'artifici en les coses. Com a exemple, cito uns quants
casos en què es manifesta aquesta excel·lència:
Part natural, iogurt
natural, begudes naturals, on actua com a element d'equilibri entre alts i
baixos valors tèrmics. Més exemples a favor de les meves impressions, emocions
i opinions:
Llegir és una cosa
natural. Fet de veritat, sense cap mescla ni composició. Per contra, el seu
antònim, “artificial”, té mala peça al teler: sintètic, fals, aparent, fingit,
postís, simulat. Flors naturals versus flors artificials. No ni ha color.
En podria enumerar
més: mida natural, ombra natural, entorn natural, mare natural.
Sona el timbre de la
porta de casa. L'inspector ja és aquí. Obro la porta i l'observo: home d'uns
quaranta anys, metre setanta, cabells castany clar amb clenxa a l'esquerra.
Porta un vestit de sastre de color gris perla, sabates negres súper
enllustrades i corbata blau marí on es llegeix Gas Natural en color gris perla.
Duu aparells tecnològics penjats a l'espatlla dreta mitjançant una corretja
negra. Sobre el cor, duu una tarja amb el seu nom i el logo de Gas Natural. El
faig entrar.
Tot seguit,
l'inspector es presenta:
– Agustí Mandanga, de Revisions de Gas Natural. Vinc a revisar la
instal·lació de gas de casa seva, com
oportunament l'hem informat.
Jo també em presento:
– Esteve Estaquirot, per servir-lo.
I el porto a la cuina.
– Si us plau, abans de començar la seva feina, m'agradaria fer-li una
pregunta.
–Pregunti, senyor Estaquirot –respon l'inspector Mandanga.
–Per què el gas natural rep aquest nom?
–El gas natural rep aquest nom perquè s'extreu directament de la natura
i arriba al seu punt de consum sense haver experimentat pràcticament cap
transformació química. És una mescla de gasos més lleugers que l'aire, no
tòxic, incolor i en principi inodor (s'odoritza com a mesura de seguretat per a
detectar escapaments). Ara, amb el seu permís, vaig a fer la meva feina.
–Naturalment, senyor Mandanga.
L'inspector Mandanga
fa la feina en 45 minuts. Molt amablement m'enumera allò que es valora en una
inspecció:
1. L'absència de
fuites de gas a la instal·lació.
2. La comprovació de
les canonades del gas natural (zones visibles i accessibles).
3. Les condicions de
ventilació i d'ubicació del comptador.
4. La connexió dels
aparells a la instal·lació de gas.
5. Els conductes
d'evacuació de l'escalfador i de la
cuina.
6. La comprovació de
la combustió en l'escalfador i la cuina.
Després d'aquest
resum, em diu que els resultats són satisfactoris i m'aconsella que aïlli la
casa tan bé com pugui, que un bon aïllament és la base de l'estalvi en
climatització, evitant així que entrin corrents d'aire per les finestres.
–No s'amoïni per això –li responc–. A casa som molt hospitalaris. Si un
corrent d'aire ve a visitar-nos, serà benvingut. Adéu-siau, senyor Mandanga,
que tingui bon dia.
–Igualment, senyor Estaquirot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada