Per entre les barques (Montserrat Fortuny)

Per entre les barques quan passa l'amor,

no duu la fúria de crits ni besades,

l'amor que passa a la vora del mar,

és blau verdós i flexible com l'aigua.

L'amor ha de ser sempre així,

mai fet de crits de victòria,

mai d'esgarips gelosos ni de glòria,

l'amor ha de ser generós i molt fi.

L'amor ha de ser com les barques,

segur i lleuger i potent,

que vagi d'acord amb el vent,

que sempre suri i no faci arcades.

Que mai no s'enfonsi si va mar endins,

que mai no s'abismi amb les grans onades,

que no tremoli pel carreteig,

que no trontolli si canten les fades.

L’amor ha de ser com aquest de tu i jo,

com una sirena del mar adormit,

com un pastor de les altes muntanyes,

tots dos fent camí, cercant nostre amor.