Com el prodigi va sorgir?
Com, aquell bes de mel
l'ànima em va omplir
de gust de cel?
M´estava quieta,
asseguda a redós de casa teva,
tenia encara l'ànima tan neta
com abans de menjar la poma Eva.
Aquells llavis estimats
s'acostaren
als meus, enamorats,
que els acceptaren.
La calma ha fugit ja del meu cor,
però és preferible
viure immersa en aquest foc,
ja no ser lliure,
que no pas decandir-me
a poc a poc
en la fredor terrible
de l'amor no correspost.
Estimat meu, besa'm així,
que vull viure aquest amor intensament
i vull ser teva íntegrament,
fins a donar-te vida i fins morir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada