La vida d'un llibre (Antònia García)

Era un llibre especial. S'havia anat gestant durant uns quants mesos en el pensament de la Margarida, una jove escriptora. Arribat el moment, el llibre va néixer a Barcelona, en una casa situada davant d'uns jardins. La taula que fou el seu bressol era just al costat de la finestra. Tenia bona claror. El nadó de pell blanca movia el cos i obria la boca, buscant d'instint l'aliment de les lletres que l'havien de fer créixer. La mare, sol·lícita, el nodria i en tenia cura per tal que tingués un creixement adequat.

La Margarida tenia dubtes pel que feia al nom que li havia d'assignar. Al final es va decidir per Opció-B. Era un nom original i poc corrent i va trobar que li esqueia. I fou d'aquella manera com, més tard, el va anomenar tothom qui el va conèixer.

L'Opció-B es va anar fent gran, cada vegada tenia més pàgines plenes de frases i més capítols. Durant la infantesa va aprendre moltes coses d'altres llibres amb qui es va relacionar. Un cop arribat a l'adolescència, volgué fer el mateix que volen fer gairebé tots els adolescents: sortir a conèixer món. Va optar a premis literaris diversos i va passar per les mans d'alguns editors. I com tants d'altres joves, va rebre les patacades amb què la vida va emmotllant i fent forts els éssers vius. El van rebutjar en molts concursos, entrava i sortia de les editorials sense pena ni glòria. Però tenia coratge i no es desanimava. La Margarida, de tant en tant, li havia de refer algun fragment o havia de canviar-li algunes frases. I després tornava al carrer, per veure i per ser vist.

Un dia,  al despatx d'un editor, va conèixer un volum inèdit que li va robar el cor. Era una antologia de poesia que, com ell, maldava per obrir-se camí enmig de la selva de les publicacions. L'Opció-B esperava pacientment de ser examinat per l'editor, a sobre de la taula, junt amb una pila d'altres originals. Aleshores la va veure. Ella estava lleugerament inclinada, en una prestatgeria, il·luminada per un raig de sol que li feia brillar el llom daurat. Ell es va quedar com enlluernat, va intuir la bellesa que contenien les seves pàgines, els sentiments que transmetien les frases. I li va semblar que tota la vida havia girat entorn de l'Antologia, sense conèixer-la encara.

Passada molta estona, l'editor va fullejar les pàgines de l'Opció-B. Va fer una lectura en diagonal d'alguns capítols, va anotar uns comentaris i tot seguit el va col·locar al prestatge, al costat mateix de l'Antologia. El contacte amb la coberta, daurada com el llom, va provocar-li una emoció inefable. Va ser un enamorament sobtat, intens, apassionat, però que va durar molt poc temps. Just l'endemà mateix, l'Antologia de poesia va ser separada bruscament de l'Opció-B i va ser retornada al seu autor, que se l'endugué, desil·lusionat i capcot. Només va tenir temps d'enviar una darrera mirada al seu company de prestatge mentre un gemec s'escapava de la seva gola. La reacció immediata de l'Opció-B va ser de ràbia, de desesperació. Després, desolat, va serrar les pàgines tan fort que la tinta, la seva sang, va degotar sobre la fusta del prestatge.

Tampoc no va trigar gaire, l'Opció-B, a ser tornat a les mans de la Margarida. L'escriptora, un cop a casa, es va mirar el llibre amb atenció. Alguna cosa havia canviat. Els fulls  tenien una tristor profunda. La jove llegia un cop i un altre les pàgines d0'Opció-B i no en treia l'entrellat. El seu llibre tenia una malura desconeguda. Per tal de posar-hi remei, va reescriure bona part del text. Li va donar una nova orientació. I ho va encertar: a partir d'aleshores, el llibre va conèixer l'èxit. Tothom parlava de l'Opció-B, el tenien a totes les llibreries importants i fins i tot se'n van fer algunes traduccions.

L'Opció-B va donar moltes satisfaccions a la seva autora. El llibre va envellir seguint l'ordre natural del temps. La pell se li va arrugar i la blancor de les pàgines es va esgrogueir. Els conceptes expressats eren ben vàlids, però, i se'n van fer noves edicions.

La fama de l'Opció-B, reconeguda per tothom, no va ser obstacle perquè en els fragments no reescrits continués viva, encara que molt amagada dintre de les paraules escrites, l'antiga tristesa, l'enyorança d'aquell amor de joventut. I aquest fou el misteri que la Margarida no va arribar a descobrir mai.